Fins quan serem
Fins quan serem, diagnosticats d’arrel per ser
Massa covards, massa sincers, massa obedients...
Trenquem l’acer, de les cadenes que ens hem fet
I no mireu mai més enrere i les perdrem
Mai més serem destinats a creure en res
I fugirem de les seves mans no devent res
Fins quan viurem sent resignats als seus plaers
No m’alçareu el cap per sobre el meu
No renunciem a ser millors que ningú
No reprimim el què sentim, que les dosis d’emoció s’injectin
I cantarem revolucions com més lluny millor
I violarem els seus valors, com ens van fer a tots.
