Finestres

Marciana

Cauen estels, nits d'agost
eclipsi de lluna tot es fa mes fosc
res sigui estàtic, que es mogui tot
paisatges d'oest per anar a trobar sort
dormo una estona descanso el cap
de cop hi cau la boira i de cop se'n va

Tinc finestres a l'espai, infinit mirar endavant
perquè la sort no te un passat per on la puguis agafar

Em mullo els peus, el cos i el cap
tant densa l'aigua que no em cal nedar
obre les portes, que hi entri vida
jo no cauré en tanta farsa i mentida
jo no cauré, jo no cauré
ara ja se on trobar-te de dia

Tinc finestres a l'espai, infinit mirar endavant
perquè la sort no te un passat per on la puguis agafar

Surto a les sis, aviat es fosc
un cafè ens anirà be als dos
no sé qui ets no saps qui sóc
però tot això ens vindrà de nou