Fins sempre
Amb el cor sagnant
del teu adéu,
amb el plor brollant
a dintre meu,
Amb el meu sanglot
muda la veu,
amb el meu cant trist
que enyora el teu.
Amb el vertigen de veure
la immensa buidor,
amb l'angoixa de creure
que ens separa l'amor.
Aprenent el goig
d'obrir el cor.
Regant amb el plor
el meu jardí.
Fent del meu sanglot
una cançó.
Estimant el so
del meu cant trist.
Ara en aquella buidor
quan digueres adéu,
creix la teua llavor
d'univers dintre meu.
Amb la teua sabia
serenor,
la força del teu
immens amor,
Amb el teu mestratge
encisador.
Més enllà de joia
i de dolor.
Mentre el teu rostre s'emboira
en la meua memòria
l'esperit s'aclarix,
tot és ara i ací.
Mentre el teu rostre s'emboira
en la meua memòria,
la meua ànima entén,
el present de ser etern.
