Flor d'un sol hivern
Deia que era fruit caigut dels arbres, es desfeia com la neu
freda com la veu blanquejant amb mi
i jo que he estat sempre tan pendent ocupat amb massa poc
rei d'un tros de res, somiant despert
amb tu, que dormies només amb tu,
que somreies només amb tu, i què volies, doncs?
fer, què volies fer?
mai més flor d'un sol hivern
no em vulguis gens si no et cau del pit
res no està dit, res no és mesquí
res no és conseqüent, res no és senzill
mai més flor del fred d'hivern
mai més enllà, flor d'un sol d'hivern
