Floridura
Nits de neons i de petroli, per sa perifèria des teu cos mos perdem.
Conduim per ses artèries que no van enlloc i demà no ho recordarem. S'univers a dins sa pell , diseccionant s'arquitectura, surt verdet i floridura d'esperar-te.
Nits de diòxid de carboni.
Tudarem tot s'aire estantís que respiram.
Lleva'm ses crosteres plenes de ciment. I demà despertarem i no hi serem. S'univers a dins sa pell diseccionant s'arquitectura surt verdet i floridura d'esperar lo inesperat. S'univers a dins sa pell taxidèrmia d'estructura.
Surt verdet i floridura d'esperança inesperada.
No som noltros.
No som com voltros.
Writer/s: Saïm
