Florilegi
No queda gaire bé aquest final de vidres mossegats i papers que romanen a tot temps i tifó, ens pintarem de verd i a ballar. El món ja no existia, de fang farem més via. Dibuixarem un cos inventat, estirarem de mans quan és fosc, perfilarem un dolç mesurat i partirem tan prest, tan aviat. El món ja no existia, de fang farem més via, me sents? No passaran més dies.
Una pluja de renous t'ha ocupat el cap i els ulls pareix que ja no poden ni mirar on has viscut i t'han vençut. On moren els amants hi fan els solcs els torturats que volen viure tan aviat que sempre són un món a perdre. Mancava tot, sobrava tant... fora!
Writer/s: Pujà Fasuà
