Flors a la finestra
Avui, vull fer les paus amb el meu cor.
No puc pensar que perdo el temps
cada cop que intento acostar-me a tu,
que intento mirar-te els ulls de prop,
lluny, molt lluny de voler-te oblidar,
lluny de teixir una amistat,
lluny de perdre tota esperança.
Sóc qui cuida les flors del jardí,
qui s'enfila cada matí
i et deixa flors a la finestra;
sóc qui parla amb el sol i la lluna,
qui resa per tu cada nit,
qui vol que siguis feliç,
potser estic boig,
potser estic boig...
La timidesa no em deixa parlar de tu,
no em deixa mirar-te ni als ulls,
no em deixa seguir-te quan marxes de la ciutat,
no em deixa mirar-te ni un segon,
no em deixa acariciar el teu nom,
no em deixa dir-te que ho ets tot.
Sóc qui cuida les flors del jardí,
qui s'enfila cada matí
i et deixa flors a la finestra;
sóc qui parla amb el sol i la lluna,
qui resa per tu cada nit,
qui vol que siguis feliç,
potser estic boig,
potser estic boig...
Sóc qui cuida les flors del jardí,
qui s'enfila cada matí
i et deixa flors a la finestra;
sóc qui parla amb el sol i la lluna,
qui resa per tu cada nit,
qui vol que siguis feliç.
Writer/s: Miquel Abras
