Flors amb peus
No he sabut tractar
amb la resta del planter
m’heu criat com si fos
el putxinel·∙li dels vostres sons.
Adéu, ho he notat
de debò aquest cop:
no m’han sabut criar,
no m’han ofert el provocar la fam.
Ja no hi sóc, ja sóc fora
no puc compartir la sort.
Compassió, blava-‐‐verda fosca i clara
és el que té aquesta munió.
Ni un moment tan sols
t’han deixat trobar-‐‐te el suc,
la matèria s’endevina,
la flor al cul neix si plou.
T’han sabut xuclar
la part bona de la sang,
no saps si és negre o no la neu
que ha cobert les il·∙lusions al sot de greus.
Ja no hi sóc, ja sóc fora
no puc compartir la sort.
Compassió, blava-‐‐verda fosca i clara
és el que té aquesta munió.
Flors amb peus
al voltant de l’escurçó,
tres paisatges empotrats
dins de la fresca neu...
que no deixa per si un cas
un núvol ens regui al nas
la flor nascuda a dins
d’olorar el que ens fa i desfà...
que ens fa i desfà.
Ja no hi sóc...
No és magnífic ser el que un pot ser!
Writer/s: Jordi Fils
