
Foc
I ja, no són les ganes de guanyar,
són les ganes d’enfonsar a qui juga amb el nostre pa.
I és així, no acceptarem aquest destí
lluitarem units de base i complirem el que vam dir.
Perquè som la sang fresca, l’esperit de joventut
La martellada que obre l’esquerda del mur
L’odi i la ràbia de qui no veu un futur
L’espurna que en un cop encén el foc que ja crema!
Foc, foc, foc!
S’escampa la misèria i bull la
por, por, por!
S’olora pels carrers i baixa el
sou, sou!
I el pa puja a diari,
I cremen ETT’s que beneficien l’empresari.
I els diners, font de l’esclavisme
Horaris marcats, incomplets places vacants que ens porten a l’abisme
I els de dalt de panxa plena rient i veien a un pobre nen
que no és res a la vida
Mentre sons pares curren sense parar
Jornada de 8 hores sense viure i descansar
I el cap content perquè no és conscient
Que la classe obrera es desperta quan veu
Foc, foc, foc!
S’escampa la misèria i bull la
por, por, por!
S’olora pels carrers i baixa el
sou, sou!
I el pa puja a diari,
I cremen ETT’s que beneficien l’empresari.
Cantant-ho per mil·lèsima vegada!
Contra l’explotació de la classe obrera!
Resistim, resistirem!
Lluitem i lluitarem!
Foc, foc, foc!
Por, por por!
Sou, sou, sou!
I cremen ETT’s, que ja cremen ETT’s
Writer/s: Rereguarda