Foc de Falles
Diuen que des d'Alfafar
per la nit tu brilles Mar
I és que és així,
ni els estels t'arriben als peus.
Posa't aquell vestit
i voràs com pegue un crit
pel goig de veure't així
aquest fred cos comença a bullir
Els teus cabells rullats
Com ones a la mar
Em mullen els sentits
Per poder-te estimar
I així, quan xarres, escolte
I així, quan em toques, esclate
I així, quan en un fort abraç es fonem
mil xisclits d'amor desprenem.
Ja venen les festes,
de València no vull ni saber-ne
si no ets amb mi,
si no ets amb mi.
L'anhel de la teua essència
em deixa sols amb la meua absència
buscant la teua presència
entre obres a València.
Del foc que encara em crema
les falles escampen cendra
tots els crits de goig no endolcen
la meua orella com la teua veu
I així, quan xarres, escolte
I així, quan em toques, esclate
I així, quan en un fort abraç es fonem
mil xisclits d'amor desprenem.
I és com brilla el foc
dels monuments vinguts a menys
que senc que en el que formem
té cabuda tot moment.
Doncs el ambient convida
a sentir-te com la meua vida
ple d'esperança
ja no trobe cap mancança
Les flames s'han acabat
d'on em després la lliçó:
viure per un futur
és viure per a l'amor
I així, quan xarres, escolte
I així, quan em toques, esclate
I així, quan en un fort abraç es fonem
mil xisclits d'amor desprenem.
I així, quan xarres, escolte
I així, quan em toques, esclate
I així, quan en un fort abraç es fonem
mil xisclits d'amor desprenem.
Writer/s: Òscar/ Toni
