Fora d'òrbita

L'Home Brut

Creue els semàfors de la vida
amb els ulls tancats,
no siga cosa que no els trobe en verd.
De banda a banda en la rutina
veig el temps passar.
Per si de cas jo el salude sense alçar el cap.

i jo, estic fart de l'agonia d'estar lluny de tu
d'estimar-te nit i dia...

Em sent com un satèl·lit cara l'infinit,
que ha perdut el full de ruta i s'adona del perill.
Recalcule la trajectòria des de dins del llit.
En els albors de la galàxia em sent molt petit.

i jo, estic fart de l'agonia d'estar lluny de tu,
d'estimar-te nit i dia. Però a mil anys llum,
des de la llunyania,
et desitge un bon dia.