Força
La terra s’ha cremat. Les flames s’han esvaït entre el vent i l’aigua, i a sota només hi ha cendra. La nostra casa, el nostre cos, la nostra pols. La nostra vergonya. La nostra cendra.
Sobre les cendres, carronyaires d’esperança alimentats dels nostres somnis ens donen la culpa del foc, de la terra cremada. I ens sotmeten, i ens ataquen, i ens mengen.
Però el curs del vent és bipolar. Ha arribat. Amb una embranzida ha enlairat la cendra i ha declarat un incendi de flames gelades que avança amb força. I ha callat la veu als carronyaires, i els ha dit que ja està bé, de paraules que s’ emporta el vent.
Writer/s: Calúmnia
