Formigues
Voldríem ser grand Deus, però amics, només serem formigues.
Divina la inocència, dels somnis impossibles
no hi casa infinita, refugi dels teus mites.
La barca ja ens espera, no et deixis la moneda,
la mort és tan llunyana, com pròxima és la vida.
Voldríem ser grand Deus, però amics, només serem formigues
D'aquests petits insectes, n'hi ha tants com cors bateguen,
són lliures fins que els diuen, lligats ja vàreu nèixer.
I en el desert estricte, l'Oasis és la vida,
tens cura d'una rosa com la del Petit Príncep.
Voldríem ser grand Deus, però amics, només serem formigues
Writer/s: David Menor,Koko de Murga
