Formigues i cigales
Tota la vida
pensant que hem estat formigues,
estalviant per quan arribi l’hivern.
I al primer cop de fred,
em dius que no aguantarem.
Que la sortida és sacrificar les vides
que abans d’ahir van collir raïm.
I el segon, el segon mes,
ja tens clar de qui ens desfarem.
Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu.
Ara ens dieu que no hi ha res, que s’ha acabat l’aigua del riu.
Però, arribar fins aquí, ens ha servit per descobrir
que hem estat formigues comandades per cigales
Que la ferida ja està feta i no s’oblida.
Campi qui pugui, ha arribat l’hora de plegar.
I el tercer, el tercer mes,
les cigales marxaran a un altre formiguer, a fer el mateix.
Si tan sols hagués pogut cantar durant l’estiu...
