Formentera 1982
Nit d´estiu dorm sa gatera
estirat a una platja de Formentera
tímid surt el sol que em fa aclucar els ulls
Un cranc me puja pel braç
la sorra humida és com un matalàs
amb petjades d’ocells, xeringues i condons
és cap ben trabucat
ni dins la mar en despertaré.
Tenc s’incòmoda sensació
de no saber que he fet és vespre anterior
flaixos incoherents
retalls de sensacions
Com un nàufrag en mig de la mar
ni rés per beure ni res per fumar
ben eixut de doblers
més tot sol que un mussol
me pos a caminar
sensa saber a on anar
Convulsions devall la mar
remolins que m´estiren per avall
com m´estires tu
amb els teus llargs braços de pop
Els dies feliços varen acabar
ja se sap que lo bò no sol durar
i ara me vols alluny
quant mes enfora millor
m´escups i me dispares
com tinta de calamar
Puta ingràvida i delirant
esperança dels més desgraciats
fórmules, dil·lucions, remeis per el mal de cor
com un nàufrag enmig del teu cos,
mugrons, melics i fluxos animals
et seguesc com un ca
i ensum el teu rastre pel carrer
pels bars, pels llits, per altres cossos
sense tu no se a on anar.
Writer/s: Miquel Massutí
