Fortuna

Santiso

Puges, corres pel terrat
llums que volen ben enlaire
i tots els colors viuen al teu món.

Vida estesa pels balcons,
roba humida on descanses,
sota d'un llençol
guardes el teu cor.

Les hores s'escampen
i abracen els fanals,
les veus que s'encanten
i viuen més enllà.
Les ombres desperten
amb el seu món a part
i fan el que senten,
no pesen, dibuixen, vesteixen i comprenen,
entenen...

Tot s'entén des d'allà dalt
tan petit allò més gran.
Tot s'entén des d'allà dalt,
tan petit allò,
tan petit allò més gran.

Les hores s'escampen
i abracen els fanals,
les veus que s'encanten
i viuen més enllà.
Les ombres desperten
amb el seu món a part
i fan el que senten,
no pesen, dibuixen, vesteixen i comprenen,
entenen...

Tot s'entén des d'allà dalt
tan petit allò més gran
Tot s'entén des d'allà dalt
tan petit allò...