Lluís Vicent

Fotografia


Print songSend correction to the songSend new songfacebooktwitterwhatsapp

Els últims fanals de carrer
vomiten la seua llum
i com sempre desperte sol
amb el dol de la teua absència.
i els plecs dels llençols
oferint-me l'única abraçada
del nou i modern dia

Prendre's un cafè amb llet,
trobar el carrer que dorm,
fumar-se un cigarret,
despullar-se de la son...

Tot són costums poc amables
per llançar-se al fred carrer groc
el qual oculta els seus ulls tancats
mentre escombraires
deixen nua de festa la ciutat

Uns ulls cansats em miren
tot agranant un portal
les il.lusions es fan sornes per arribar
i alguns exploradors
les busquen a la metzina del bar

Tot just comença a clarejar.

Gota a gota s'il.luminen les andanes
i les ombres fugen cap als somnis
Puge al tramvia ple de solitud
i els minuts dibuixen
una aurora grisa i industrial
sota una catifa servil i roja

La desídia del vehicle s'arrossega fredament
per barris oblidats de la història
el Cabanyal,Benimaclet, Sagunt...
Tant de bo la vida no resultara tan cara
a l'home que es ven!

Mentre, un obrer mig adormit
baixa a Marxalenes
i canvia el seient d'usuari
per un magrebí
amb les mans desfetes.

Argentins i colombians
busquen pis i la sort
entenc a Benicalap
I a Florista puja un estudiant
de galtetes malves i suaus
escolta amb un discman
la seua bombolla de cristall

Als meus ulls,tan sols, fotografies


Writer/s: Lluís Vicent