Funeral
Ja fa temps que és allà.
Ara ella es morta,
pero continua viva
d'una manera estranya.
Recordo encara el seu funeral.
Vaig plorar amargament
per la persona que ja no hi seria més,
pel que podia haver estat i no va ser,
pel passat que ja no es podria reescriure,
i pel final sobtat del futur.
Però el seu cos no és mort,
em persegueix com un espectre,
i no puc deixar el passat enrera
ni trobar mai un sol segon de pau.
Ella es a tot arreu com un mirall
esberlat en les cares de les altres,
en el laberint al·lucinat dels records,
en els vidres tallants de la nit.
Visc en un incendi
on el control davalla i mor,
on les llàgrimes obeeixen el fred
d'una negació en altres mans,
d'una ment absorta i glacial.
Des d'una illa tancada
ella em dispararà.
