Garsa perduda

Laia Rius

S’ha fet de nit
al meu esguard de fetillera,
d’estrella de mar, de cel, de lluna plena,
de garsa perduda a l’arena.

S’ha fet de nit
al meu esguard.
He perdut les plomes, ja no puc volar.
He deixat els meus nius,
la cura, l’afecte, al mar.

Sols sé volar a dins meu,
en aquest somni d’abraçar
el cel sens fi, la mar, tota la terra.
I duc la mar arrelada a mi,
amb el cel visc per somniar.
I somniaré fins a la fi,
fins que no em torni a aixecar.

I tornaré a creuar aquest cel i aquest mar.
Volaré, volaré sens parar
per creuar tota la terra.
Nius faria de lluna plena i després
dormiria a l’arena.