Gaudeix
El cos encara no m’acaba de respondre,
Noto que tinc son i em costa obrir els ulls,
Una tranquil·litat estranya em recórrer el cos,
Però de cop un pensament m’envaeix la ment
A on em trobo? Que és aquest indret?
Ja està sortint el sol i sento cantar els ocells
Deixar-te anar, ser tu mateix
No pensar mil vegades amb els problemes,
Poder gaudir, del que un ja te
No col·lapsar-se amb els entrebancs de la vida
Davant meu veig un petit rierol
Puc notar que ahir va ploure, l’ambient és fresc
Tinc tota la roba molla i quan giro el cap
Descobreixo que no estic sol
Qui deu ser? No puc veure la seva cara
Ara tot és fosc i està ple de ombres
Deixar-te anar, ser tu mateix
No pensar mil vegades amb els problemes,
Poder gaudir, del que un ja te
No col·lapsar-se amb els entrebancs de la vida
Writer/s: Joan Blau
