Germaine
Un bar melangiós al fons del bulevard
Rere els cristalls grisos els caps difuminats
De dos o tres vagabunds, que escolten el plorar
De les tardes d'hivern, Germaine
I així el París de 1901
Fa dies que nedo, entre absenta i morfina
Però ni la droga més dura, ni la puta més cara,
No em pot fer oblidar el teu nom, Germaine
No em pot fer oblidar el teu nom, Germaine
Però ni la droga més dura, ni la puta més cara,
No em pot fer oblidar el teu nom, Germaine
Tinc una bala per mi i una altre per tu, Germaine
Tinc una bala per mi i una altre per tu, Germaine
