Germanies
El silenci del matí només interromput
per la fregadissa entre espases i escuts.
Que avui massa dones i massa fills
no veuran tornar ni els pares ni els marits...
Mil cinc-cents vint-i-un,
es desperta el llegat de Simó Lo Tort,
Joan Crespí adverteix
als senyors i mascarats donar-los mort.
La Sala de l'Ofici dels Paraires
és plena de menestrals
cridant amb efervescència
que ja ha arribat el dia dels oblidats.
Darrera estocada a Rafal Garcès,
però Mallorca unida mai es rendeix,
record inesborrable d'un poble amb dignitat
contra la injustícia que avui segueix.
Darrera estocada a Rafal Garcès,
però Mallorca unida mai es rendeix,
cinc-cents anys han passat d'aquella sublevació
però l'esperit de lluita resisteix.
D'Inca, sa Pobla i Muro,
Mallorca unida al front agermanat,
Joanot Colom comanda
els qui abans d'estar oprimits volen morir en combat.
Però les tropes castellanes
a costes de Mallorca han arribat,
les comanda Juan de Velasco,
fins al centre de l'illa arriba l'embat.
