Gotes
Gotes d’aigua, cel de marbre,
rierols i finestrals,
les muntanyes acompanyen,
el bell dintre del teu vals.
Vas dansant sempre en sirena,
per les aigües de l’oblit,
mentre jo sento una trena,
desfent-se en el meu pit.
Puc seure davant mateix del temps i contemplar-te,
com ara la màgia,
s’escola entre els presents...
Roselles decoren l’univers del teu misteri em perds...
quan t’il·lusiones, i em parles dels teus verds.
Silueta i mirall, capvespre i corona,
darrera d’un vitrall,
el teu alè just m’acarona.
I t’he vist,
com desplegant les ales,
i inventant escales,
descordant el trist atzar de llunes i silencis...
encara que tu, ni em pensis...
Puc seure davant mateix del temps i contemplar-te,
com ara la màgia,
s’escola entre els presents...
Roselles decoren l’univers del teu misteri em perds...
quan t’il·lusiones, i em parles dels teus verds.
Writer/s: Raül Benéitez
