Gravetat
A la tardor els arbres perden les fulles
Que cauen a terra com les gotes de pluja
Rellisco i caic al bell mig de la ciutat
I tot això per culpa de la gravetat.
Vam anar a esquiar, un descens força brau
Mai haviem pensat en el risc d’un allau
De sobte una paret de neu va apropar-se accelerat
Enterrats sota la neu per culpa de la gravetat
Gravetat, gravetat, jo no vull cap gravetat
Vull anar a viure en un satélit a l’ espai
Gravetat, gravetat, jo no vull cap gravetat
Vull flotar per l’aire per que no caigui mai.
Viatjant amb el Titanic vaig estar al mar obert
Gaudint d’una amanida d’ enciam iceberg
Vaig notar un xoc i el vaixell es va enfonsar
A la profunditat per culpa de la gravetat.
La gravetat és un malparit que mata i sufoca
És la força motriu darrera de la forca
Ens fa perdre el cap en la guillotina
I és la causa dels pits penjants de la veïna.
Gravetat, gravetat, jo no vull cap gravetat
Mai més tenir vertigen en una telecabina
Gravetat, gravetat, jo no vull cap gravetat
Que mai més sigui l’objectiu d’una caca de gavina
Si estàs content, sempre hi ha gent que t’amarga la vida
Si emergeixes de la merda, sempre hi ha gent que t’empeny a baix
Si quasi arribes al cim, sempre algú intenta aturar-te
Si estàs tocant el cel, intenten portar-te a l’ infern
Això també és la gravetat, (4x)
No no, no m´atrau la gravetat.
Writer/s: Ingmar Kroonenberg
