Hala mare
Deu anys tenia enjogassada i amb les xiquetes jocs s'inventava.
Dalt de l'andana o dins de l'horta, anaven traient-se tota la roba.
Tretze anys complia, ja sospirava, i amb xics esplèndids només somiava,
anava pintant-se tota la cara amb polvos i cremes, molt amagada.
Hala mare, mare, vinga! Mare, vinga i la vorà!
Nueteta amb les amigues per l'andana i pel dacsar!
Hala mare, mare, vinga! Mare, vinga i la vorà!
Tota pleneta de polvos, per la cara i per les mans!
Ja fadrineta va enamorar-se i va sentir el seu cor embalar-se,
cada vesprada i pels afores anaven amant-se ben a les fosques.
Hala mare, mare, vinga! Mare, vinga i la vorà!
Abraçada amb el seu nòvio, que pareixen uns amants!
Ben casadeta tingué una filla que enjogassada deu anys tenia
i amb les xiquetes jocs s'inventava, portes tancades dalt de l'andana.
Hala mare, mare, vinga! Mare, vinga i la vorà!
Nueteta amb les amigues per l'andana i pel dacsar!
La mare que tinga filles que no les guarde amb excés!
Mira que són com les peladilles i ràncies es poden fer!
Deixeu que rode la roda, mares que filles teniu!
L’aire espera respirar-lo i el foc sempre fa caliu!
Hala mare, mare, vinga! Mare, vinga i la vorà!
Nueteta amb les amigues per l'andana i pel dacsar!
