Halima
No recorde quan començà tot,
si la nit era especialment freda.
Desfet el silenci, s’il·lumina el cel.
Els carrers es tornaren de gel.
Els ulls d’Halima, les mans dels pares.
Tota un vida presa de les flames.
Ara sóc un més, amb la boira avance,
pregant a la nit que amague les nostres passes.
I s’encén el cel i es trenca la nit.
Por és igual a por,
ací i allà… Allà i ací.
I sonen sirenes i responen crits.
Por és igual a por,
i por és mort... Allà i ací.
No recorde quan començà tot,
ni conec el camí que ens espera.
Les tanques més altes les troben dins teu.
Tan invisible és la mà que ens ofega?
Els que encara ploren.
Les que encara bramen.
Els que obrin portes i els que s’amaguen.
Els que ara són ones.
Les que ara són terra.
De la nostra por naix la nostra guerra.
I s’encén el cel i es trenca la nit.
Por és igual a por,
ací i allà… Allà i ací.
I sonen sirenes i responen crits.
Por és igual a por,
i por és mort... Allà i ací.
Ja no res amaga les passes que m’acompanyen.
I no puc, i no puc, i no puc...
deixar de córrer.
El cor em va més ràpid que les cames.
I no puc, i no puc, i no puc...
deixar de córrer.
I s’encén el cel i es trenca la nit.
Por és igual a por,
ací i allà… Allà i ací.
I sonen sirenes i responen crits.
Por és igual a por,
i por és mort... Allà i ací.
Writer/s: Traficants de Sucre
