Havia d'arribar el dia
No vull ni puc
d' alló més fàcil
sembrar dificultats,
ni perdre energies
posant pals absurds
en l'atall de l'existència.
I per sobre
d'un altre menester
desitge apressar el pas,
seguir caminant ferm,
En recerca de l' anhelada
millor primavera.
Després de tot
havia d'arribar el dia
en què el calaix
de les voluntats
canviara la cadència
de la seua rosegada
i viciada aparença.
Sempre romandrà en el record,
l' eixelebrat passat,
de desmesurades intencions.
Desitjos passionals
i determinats afanys
propis d'un altre espai.
Writer/s: Artur Álvarez
