Havies de ser tu
El guionista ho tenia ben preparat,
tu i jo ens havíem de trobar una tarda
a la cantonada d’un bar
Ens vam estudiar les mirades,
entre tovallons trencats,
entre fades que volien ser cançons
La teva veu és l’espasa
que encara és clavada en mi...
Si la treus, moriré
Les meves paraules viuen
al fons dels teus ulls verds...
Si les treus, moriré
I si una cosa havia de passar...
Ets tu!
Abans de veure’t ja t’estimava,
i abans d’estimar-te no recordo res
Amb el guionista ho teníem tot parlat,
tu i jo ens havíem de cuidar una vida
i deixar les altres per badallar
Arranjant els batecs del cor,
ofegats en un univers de dos,
salvats per fades que avui ja són cançons
La teva veu és l’espasa
que encara és clavada en mi...
Si la treus, moriré
Les meves paraules són
al fons dels teus ulls verds...
Si les treus, moriré
I si una cosa havia de passar...
Ets tu!
Abans de veure’t ja t’estimava,
i abans d’estimar-te no recordo res
