He perdut el meu cap
Diguem que trenques el silenci.
Diguem que sí, que fas un pas.
Posem que sí, que em dius que vingui.
Ara que et veig a cada instant.
A plena llum damunt dels arbres.
Quasi tocant el cel, ben blau.
I abraçat al temps d'incògnit.
I tu em dius ara mateix.
Als fons de la memòria, jo retorno, de cop i en un sol instant.
Restauro els bons moments, esborro els grisos i retrobo la pau.
Diguem que truques i supliques.
I que em dius vine, no puc més.
I que recullo les paraules.
Amb les que em feies sentir bé.
Als fons de la memòria, jo retorno, de cop i en un sol instant.
Restauro els bons moments, esborro els grisos i retrobo la pau.
M'imposo nous instants, i matèria, i tots aquells colors que hem inventat.
I esborro del cervell, els teus passos, les mentides i tantes portes
He perdut, vas llençar-me al buit, abandonat, millor no seguir al teu costat
Als fons de la memòria, jo retorno, de cop i en un sol instant.
Restauro els bons moments, esborro els grisos i retrobo la pau.
Acompanyat d'allò que enamora, net de papers, sense queixes.
Deixo la porta oberta, però et demano, digues on en tinc el cap.
Com he caigut, al forat!!!!!
Writer/s: Òscar Ramírez/ Xavier Sánchez,Xavier Sánchez
