Herois
És a casa, i tot sol, veu passar els dies així.
Ningú va a veure’l, i de cop, la memòria és l’oblit
No recorda, no pot estar així, la vida l’ha dut aquí.
Cada dia pensa, el temps li fa mal, i deixar d’existir.
Sol a casa, l’heroi, als seus podrà sentir
Com sempre, ii sabent, que la vida és un camí.
Si els abracem, si els fem sentir, que ens falten aquí
Són part del que som, ens han fet així, ajudem-los a seguir
Herois, amb els braços oberts, que ens omplen
Herois, que el temps ens ha donat, persones
Herois, amb els braços oberts, que ens omplen
Herois, que el temps ens ha donat, persones
Herois, amb els braços oberts, que ens omplen
Herois, que el temps ens ha donat, persones
Herois, amb els braços oberts, que ens omplen
Herois, que el temps ens ha donat, persones
Writer/s: Xavi Sánchez
