Hi ha coses que no oblides mai

Jofre Bardagí

Meva... la culpa és meva de tot
No hi ha manera, no trobo res
que m'ajudi a oblidar
res que m'ajudi a sortir d'aquí
i viure una vida normal.
Poder mirar amb certa ironia
amb certa tendresa
i amb certa nostàlgia el passat.

Creu-me no se què fer
ni què dir
i no tinc paraules
ni en busco que se que el que he fet
ho he fet jo
i ja res no canviarà el meu passat
hi ha coses que et queden
i coses que et marquen
hi ha coses que no oblides mai

Com puc sortir d'aquí?
com puc trobar el camí?
com puc deixar-ho enrere?
com puc sortir d'aquí?

Hi ha coses que et queden
i coses que et marquen
hi ha coses que no oblides mai...

Mira'm, si almenys sóc conscient
del que he fet
la vida m'agafa i em treu d'aquí
i amb certa ironia
amb certa tendresa
et miro i recordo el passat.