Hi havia una vegada...
Fa molt temps ella estava esperant al castell
desitjant poder fer els divuit anys.
Tenia ganes de fer 18 anys per treure's el carnet de conduir i
anar al llac de la vall a banyar-se en pilotes.
Quan de cop ella va trobar-se un gripau
que jurava que era un príncep blau.
Li va dir que si li feia un petonet es convertiria en un príncep, la
pujaria al seu cavall i anirien junts fins a palau.
Tots els principis tenen un final
com la història que comença i no pots acabar
quan dormis sola i no tinguis son
cantaràs en somnis aquesta cançó.
Es van casar i es van jurar fidelitat
fins que el divorci va arribar més tard.
Es veu que la princesa no perdia el temps i aprofitava
quan el seu marit era fora
de casa, per coquetejar amb els músics de la cort.
Ja se sap, en les dones no pots confiar
quan menys t'esperes ja t'han fer el salt.
Pobre príncep, estava desolat, es va quedar sol i va demanar
consell al príncep de l'estat espanyol, però es veu que
aquest ho té pitjor.
La lliçó, que pots trobar en aquesta cançó,
es que l'amor sempre marxa quan vol.
I no desesperis si no trobes el teu príncep o et fan el salt, que
la vida són quatre dies i s'han de disfrutar.
Tots els principis tenen un final
com la història que comença i no pots acabar
quan dormis sola i no tinguis son
cantaràs en somnis aquesta cançó.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos
vet aquí un conte que s'ha fos.
Vet aquí un gos, vet aquí un gat
vet aquí un contes que s'ha acabat.
