Hipermetropia
Un cafè ensucrat
Un diumenge mandrós
I el meu cap no pot ni vol sortir dels llençols
I aquest mal de cap
Em recorda que sóc gran
I que tot l’alcohol
S’ha instal·lat al meu terrat
Quan em mires, com em mires
Fas fora la meva ressaca
Tinc la cara embadalida
I és que sóc un paio amb sort
Tu no deus ser d’aquest món
És Hipermetropia temporal
Quan seus i et quedes aquí al meu davant
És hipermetropia temporal
Ohhh nananana
I és que fins i tot
Els dies que són fotuts
Canvien de color
I són molt millors amb tu
Si tu em mires i jo et miro
El temps s’oblida de nosaltres
Qui ens ho anava a dir
Tornem cap el llit
I és que sóc un paio amb sort
Tu no déus ser d’aquest món
És hipermetropia temporal
Quan seus i et quedes aquí al meu davant
És hipermetropia temporal
Ohhh nananana
És hipermetropia temporal
Quan seus i et quedes aquí al meu davant
És hipermetropia temporal
Ohhh nananana
Writer/s: Roc Puig
