Homenatge
No hi havia manera,
vaig saltar del llit neguitós
buscant el consol o l’oblit.
Vaig veure la veritat movent-se confosa,
sense deixar-se atrapar
només la vaig poder apreciar un segon
sola i constant,
lluminosa causa d’insomni.
De cop tot es va enfosquir,
jo sol dins del tot,
perdut i immers al buit.
Perdut i immers en els milers de línies que conformen l’espai,
la perfecta (a)simetria.
