Horitzó
Cel de neu.......
I al meu costat un vell que beu
d'un got petit
sense ànsia d'oblidar.
El taulell s'està quiet
i el vi em fa recordar.
Pensaré.......
Malgrat els anys d'escola pensaré,
malgrat el que ens espera demà,
malgrat no tenir ganes,
malgrat ser humà.
Cel de neu.......
I davant la llar un gat que jeu,
quants anys farà que sé que és un Déu viu,
potser tants com fa que l'aigua llaura el riu.
Somriure.......
Demanaré una ronda i somriure.
Ullets de vi perduts al Pirineu,
nascuts vora la platja,
fugitius i hereus.
Writer/s: Salvador Goñi/ Marko Zaragoza