Horitzó
Tenir el pensament en blanc és caminar sobre una corda
L’equilibri és molt traïdor i la idea és invasora
Hi ha qui després de molt pensar té el cor ple de malaurança
Dissortat o maleït és el cap que no descansa, que no descansa
Hi ha qui pensa en l’horitzó hi ha qui ho fa en una cascada
Hi ha qui mai ho ha aconseguit, hi ha qui té la mà trencada
L’horitzó, sortosament, no recorda la petjada puix que el vent
Ho esborra tot i la ruta és oblidada
Però qui pensa en l’horitzó ben cert és que també pensa, puix
Que el vent ho esborra tot, pesa tant la indiferència, la indiferència
Hi ha qui pensa en l’horitzó hi ha qui ho fa en una cascada
Hi ha qui mai ho ha aconseguit, hi ha qui té la mà trencada
Hi ha qui pensa en l’horitzó hi ha qui ho fa en una cascada
Hi ha qui mai ho ha aconseguit, hi ha qui té la mà trencada
Writer/s: Ferran Palau,Ferran Palau/ Jordi Matas Domenech
