Ho voldria dir amb els meus llavis de vell
Amb sofriment he vist. Ja no recordo el mar.
Camino l'últim solc, després vindrà el desert.
Sota claríssims cels, escolto com el vent
em diu el nom guanyat, aquest nom: "ningú"
Seran temps de repòs, i em decanto a mirar
per darrera vegada la llum d'un llarg ponent.
Ara, sense cap por, tot sol m'allunyaré,
(nit endins, deu endins, per la sorra i la set).
Writer/s: Salvador Espriu,Maria Cinta
