Horitzons

Circuspad

Aedo:
Quan el record em porti lluny de casa meva
allà on la nostalgia s'em devora sense escrúpols,
li escriuré a la vida amb les llàgrimes d'un poeta
que somia despert i es perd entre els seus núvols.
Avui estic completament ple de fe
perquè sé que puc fer tot el que vulgui
dins d'aquest viatge d'anada, on l'esperança
és una moneda que sempre cau de cara.
I encara que el camí sigui difícil,
que les ràfagues de vent em facin perdre l'equilibri,
m'aixecaré ben rígid amb esforç i sacrifici
i em llençaré sense ales a les mans del precipici.
I si al dinal aquest salt, resulta que és en va,
que el temps que em seguia també s'envà,
m'esperaré fins l'alba per poder-li demanar
un demà que no acabi per tornar-ho a intentar.

Deps:
Quan enlairi el vol i ho deixi tot enrere,
i vagi allà on sempre llueix la primavera,
miraré la vida amb els ulls del qui la viu com vol
que somia sol i va a parar on menys s'espera.
Ara ho veig una quimera, avui estic de dol
perquè perdo la carrera, però no tinc res a perdre,
l'ambició és aquesta i mi deixo cada vèrtebra.
I encara que el camí fagi pujada
i de tan en tan hi hagi alguna esllavissada
seguiré tirant com fins ara
valorant aquest viatge d'anada.
La tramuntana m'allunya dels marges
per veure la vida com si fos truc de màgia
eh, com sifos truc de màgia
la llum es contagia i no cal vacuna.

Se que el vent avui m'allunya
allà on el meu camí es desfà
miro amunt i veig la lluna
és la llum que em fa de far.

Aedo:
Quan per fi naufragi a les costes del meu somni,
quan pugui veure amor dins del cor del que sent odi,
quan pugui convertir el meu desig en real,
sé que seré inmortal encara que mori.
Avui estic baixant del vaixell, deixant-me la pell
i aixecant el clatell per sentir-me un ocell
que dibuixa el seu cel, ja sigui amb pincell,
amb llapis o amb boli.
Davant d'aquest foli em sento un heroi
per salvar-me del temps, de la por i el soroll.
A mida que escric, vaig sentint aquell crit
que em diu que puc fer tot allò que em proposi,
però si el que veig és un miratge fruit de la sed,
si el terre que trepitjo és desert,
m'esperaré despert a que surti la llum
i il·lumini el meu rumb que avui encara és incert.