ícar caigut
Sents que pots ser molt més
que tota la resta, per això no tens límits,
has de ser el primer.
I creus, que seràs el més gran,
però quan te n’adonis no hi podràs fer res,
ja serà massa tard.
Només estimes la riquesa, te la fotràs.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
Tens la sensació
que trepitjant la gent que estimaves
ho aconseguiràs.
I t’has, t’has quedat sol,
aquella obsessió t’ha matat
i ara busques un tímid consol.
Només estimes la riquesa, te la fotràs.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
El preu de la teva arrogància:
morir sol i amargat.
Vius perseguint aquest somni
o bé és que t’han menjat el cap?
banyar-te en un mar de pasta
i ser el puto amo allà dalt.
Però no has tingut en compte
que tot sols mai no podrem volar,
t’has enlairat massa,
les teves ales el sol les ha cremat
Writer/s: Icarians
