I ja, ah ah
Si em preguntes, que m’agrada del teu cos
et diria que es refugi, que es ermós
i quan jugues, i em braçoles a la nit
sento com si se’n bogis, el meu sentit
I ja, ah ah ah
Quan surti el darrer estel, del univers
deixarem que les paraules, siguin vers
I amb les gotes de rosada, lliscarem
Oblidant el que de nosaltres, diu la gent
Si em preguntes que farem quan surti el sol
Anirem de matinada a fer el pujol
I si ens perdem amb l’afany de fer el camí
Deixarem que sigui amb el calent garbí
