I jo que sóc d'allà
I jo que sóc d'allà
on mai arriba el mar
terra de sargantanes i olivars
al nord vaig emigrar
Al pare acompanyant
llicenciant la misèria
I tirar endavant
mullant i traginant
rajols, rocs i cimà
redimia les penes
del meu plat
I el temps ens regalà espatlles amples
gebrades i calitges pell cremada
Carregat pels esglaons
amb sacs plens d'il•lusions
per conquerir
un demà millor
Burxant per les teulades
la nit es va escurçar
brotaven els esqueixos
d'esperança somniats
I omplint de mica en mica
el got dels meus anhels
amb sang d'aquestes terres
plantar noves arrels
I jo que sóc d'allà
d'un país mai oblidat
on se'ns negava feina i llibertats
Amb el cor encongit
deixant parents i amics
empenyorant promeses
vam costejar el camí
I molts igual que jo
la sort vàrem buscar
Gratant pels llocs
on hi faltaven mans
I vam aprendre a viure lluny de casa
tancant amb clau
la porta a l'enyorança
Sumant per mesurar
un pam de dignitat
i poder anar
amb el cap ben alt
Les pedres que de nens
un dia vam trepitjar
resten a les butxaques
fins a l'eternitat
El passat ens empenya
a retornar a la font
i omplir amb aigua fresca
el càntir dels records
I jo que sóc d'allà
on mai arriba el mar
