Il·lusions
surten d'ombres, despertant els somnis
i em fan aixecar
la mirada a un racó.
pugen, volen pel temps i per la memòria
i es fan escoltar
ben igual al cap i el cor.
d'il·lusions que no me'n faltin mai,
de colors, d'aire de sons i espai.
venen, van, "envant", enrere, m'envolten,
em fan créixer content
i pensar amb la mà al cor.
tenen sols, tenen estels i llunes
i em donen la sort,
el conhort i un poc d'amor.
d'il·lusions també en puc viure un poc,
sentiments que ragen ben a prop.
jo per viure, he de riure,
vull escriure un somriure
que m'amagui del cor la tristor.
passen coses, passen dies,
passen vides per les vies
pels camins que duien als racons... de l'amor.
entren sense avisar-me i riuen,
dibuixant un instant
infinit dins el meu cor.
baixen cels, baixen núvols d'espurnes
del matí la frescor
puc sentir aferrada al cos.
d'il·lusions pintaré nits de sons,
de mars dies, de cels les cançons.
jo per viure...
si arrufada a un racó
queda aferrada una il·lusió
que es mor... tancada al cor.
obrint el cap, obrint els ulls, obrint les mans,
obrint-ho tot, deixaré que entri la claror.
jo per viure...
Writer/s: Katau
