Illa
Diuen que era una illa
sola i perduda enmig del mar,
la lluna que la festeja,
el sol gelós que s'hi vol casar.
Ella ja dóna esperances
molt en secret, ben d'amagat.
"Oh! Sol de ma vida, jo t'ompliria
d'ones de mar, cornets i petxines,
mel i metzines d'enamorat"
De nit diu "Oh! Blanca Lluna,
verge i poncella del cel nimbat,
n'ets la meva joia, llum d'alegria,
d'amor esclat".
El dia abans de les noces
roses i murtra davant l'altar
l'illa plena n'és de dubtes:
dels dos amors no sap quin triar;
mentre debana la troca,
ai! per sorpresa ve un huracà.
La cara porta senyada
de les unglotes del criminar:
esglais i penes ara et coronen,
reina del mar,
cruels i assassines
ai! les ferides de l'huracà,
vençuda i trista com una boja
enmig del mar.
D'aquesta forma s'acaba
un mal naufragi enmig del mar
d'una illa bella i galana
que sol i lluna van enganyar.
Quan el sol damunt hi passa,
per consolar-lo ve un núvol blanc.
Encara vessa una llàgrima,
trista i perduda enmig del mar
sobre la despulla d'un vell amor
que hi va deixar.
La lluna té més fortuna
entre les ombres res no hi veu clar,
sols les matinades de mar alçurada
de temporal.
Ai! traïdores les ones duen remors
antigues, que li fan mal.
Writer/s: Rafel Crespí,Toni Roig
