Imagina

Marcel Cranc

Tot allò que sempre has volgut dir
I que per por sempre t'has callat
Ara és com si sortissis d'un mirall
Que mal t'ha pogut reflectir.

Cada gota de verí que no has tastat
Perquè creies que et seria estrany
Incendieu tot no ofeguis aquest crit
Ja res t'impedeix saltar

Duc dins jo un monstre anestesiat
Aquesta música el manté callat
Digue'm què vols, no juguis més amb mi
Tard o prest despertarà

Saps que hi ha coses de que no podrem escapar
Confia en mi, saps que hi ha un sol camí

Imagina un cel on pots volar
Imagina't que pots imaginar
Imagina que tot ha estat borrat
Imagina't que pots imaginar
Imagina
Imagina
Imagina.