Imbisibles

Toni Marbà

Nois invisibles que es veuen
Són marginats per una majoria
De gent ignorant.

Gent intel.ligent a la seva manera
No tenen malícia ni fan mal a ningú,
Però són rebutjats.

Quan van pel carrer, molta gent els compadeix.
Perquè, a un fill així, molta gent l'amagaria.
Tancats a l'habitació sense ningú que els escolti.
Atrapats en el seu cos com uns presoners.

De petits a la plaça jugant
Els altres nens no volien compartir
Amb ells la pilota.

Perquè se sentien intimidats,
Els seus pares els hi inflaven el cap
De prejudicis humiliants.

No s'adonaven que dins d'aquell gest estrany
Una vida es privava al món.
Aquell nen, ara s'ha fet gran
I ningú el coneix ni el coneixerà.

I perquè hi ha gent, que juga a ser Déu,
Oferint una via alternativa menys per ells.
I nosaltres estem aquí passant-ho tant bé
I ells estan allí tan sols, tan sols!