I mentrestant
A voltes és millor no parar-se,
a voltes és pitjor anar-se’n.
Saps que dos i dos, no sempre en son quatre
i que d’on no n´hi ha, no es pot traure.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronse.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
Vas per la meitat del viatge,
ho saps però no vols adonar-te’n.
El que veges clar, que no s’ascape
i el que veges mal, que no t’amargue.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronce.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
I mentres tant anem tirant, entre els llençols de la ciutat,
al divan d’algun psicòleg, al braç de qui ens engronce.
I ara ja no cal mirar cap arrere o cap avant,
escoltant algun monòleg d’algú de qui ens envolte.
Writer/s: Daniel Rosell
