Imparables
He guardat una imatge
dins del cap,
es mou i va en veler.
Et robo mil nits
per embarcar,
llevar l'àncora i navegar.
Recordo amb nostàlgia
els dies blaus,
llavis de sal a Sant Llorenç.
Com un dard a la paret
clavat damunt
d'una illa gran.
Que sura només per treure el cap,
empenyent cap enfora,
i respira amb la força de qui l'estima
i mai no la destrueix.
Ens han obert les portes
per somiar
olors d'espècies d'un mercat.
Carrers estrets
i tes de menta
de qualsevol ciutat.
En cada somni
hi hem trobat
tots els motius per caminar.
Arrels i paraules
creixeran
per tornar-les a plantar.
I juro que rego cada dia
la terra que trepitjo,
hi ha un Sol amb nom de dona
que té les mans plenes de justícia.
Vindrem de tot arreu
i farem el mateix pas que farà la llibertat.
Potser serem milers,
imparables, farem caure el seu govern.
Som tota la força que han desnonat
de la seva història,
i decidim a les nostres places
que sigui pel poble tot el poder.
Estripem el contracte
que inhabilita el nostre present.
Som l'ull de l'Ester Quintana,
milers de veus de persones migrades.
