Inèrt cia
La pols dels dies ha cobert
les petjades que m’han dut fins aquí
i tan lluny com sóc no puc veure
cap llum que vetlli pel meu esperit
qui ha fet aquest camí enlloc de mi
qui ha fet aquest camí sense sentit...
Tot és erm al meu voltant
tot és buit dins el meu cap
l’esperança em sobrevola
com un corb esperant el meu darrer pas.
Posa’m un nom, si vols, i grava-me’l al pit
també pots posar preu al meu destí.
I no et cou aquesta crosta
de miserable vida
és igual la resposta
per inèrcia sobreviure.
No arribo a desitjar ni tant sols el meu últim sospir
és el món així o sóc jo qui l’ha fet gris.
El meu silenci és el que em queda a dir
aquest silenci en què ens hem convertit.
En què ens hem convertit?!
Writer/s: RES
