Interpretació intempestiva

Sitja

No heu escrutat les promeses que sempre ens han fet…
Tampoc heu recelat dels llindars que confinen l'espai on som…
Ni tan sols heu rumiat amb l'herència, ni haveu vist el Cel
–és el silenci qui asfixia la veu dels histrions–.

Però com vos podeu allistar a eixa interpretació?
Però com entregueu la frescor a una sola i erta versió?
Per què ofegueu les mirades que volen florir?
Si només son criatures ingènues, cauteloses d'allò que us han dit.

Només teniu un sol moment,
i aquest és el vostre moment,
el que d'ell feu serà el vostre relat del món.

No podeu perdre l'opció de signar aquest text;
emprendre el camí que conjure vostra interpretació.
Cal que imposeu, insolents, tots els vostres colors,
fets dels retalls de les ombres que alguns han volgut fer foscor…
serà allò que sou.