Intro VI
Jusip està atabalat
se sent orgullós de l'infant
però no té temps material
ni braços suficients
per atendre totes les demandes.
Una veritable multitud
és a les portes de l'hangar
i tots semblen competir
per ser el primer en veure'l
i fer-li el regal més apropiat.
Meroe, desconcertada, somriu que somriuràs,
però el cert és que pateix
per la seguretat de l'infant.
No sé les té totes.
Malgar haver-lo col·locat
entre les dent d'una pala mecànica
a fi i efecte de protegir-lo,
no paren de besar-lo i de dir-li coses,
de dur-li llaminadures, peces de vestir,
rams d'olivera.
Tothom troba que és una preciositat,
tothom vol prendre'l en braços.
Jusip va de cul
i ella no diu res.
Writer/s: Pau Riba,Pascal Comelade
